EL BUDISME

LLOCS SAGRATS:

Pel budisme un lloc és considerat sagrat, quan té una relació directa amb Buda. Per aixó, un espai sagrat pot ser un arbre, una cova o qualsevol cosa que es pugui relacionar amb ell, per això entre altres coses, ha creat grans temples per resar o guardar reliquies . En el budisme els temples budistes s’anomenen pagofes o stupes.

Les stupes, són més baixes i es troben en països que tenen un tradició Mahayana. Les pagodes al contrari de les Stupes, són edificis més alts i són construïts a Xina, tot i que també al Japó.

PERSONES SAGRADES:

Poc després del seu sermó de benarès,moltes persones de tota mena i condició van seguir a Buda i van acceptar la seva doctrina. Van començar a predicar el camí i la doctrina santa. Les persones seguidores de la doctrina i el camí del buda es van dividir en dos grups ben diferent: laics i laiques, anomenats hostes, i els monjos i les monges, anomenats bhikkus.

Els Llibres Sagrats

El budisme no ha tingut mai un llibre sagrat com l’Alcorà de l’islam o la Bíblia dels cristians, acceptat unànimament com el llibre sagrat per excel•lència per totes les seves persones creients.
Buda no va deixar res escrit i la seva doctrina es va transmetre oralment: duran els 500 anys que seguirem a la seva mort, els seus ensenyament, memoritzats, es transmetien oralment.

Les primeres escriptures budistes es van inscriure en fulles de palmera poc després de l’any 43dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada ( branca minortària del budisme). Se’ls va donar el nom de Tipitaka, “tes cistells”, perquè havien dividit els textos en tres categories diferents i s’havien desat en cistells.

També contenen el Theripatha, que són cançons de devoció de les primeres monges budistes. És la col•lecció de poesia sagrada, escrita per dones, més antiga del món. Entre les seves autores hi figura la tia i mare adoptiva de buda.

Quan la doctrina del Buda va posar-se per escrit, els textos es van dividir en “ dharma”, paraula equivalent a doctrina, i “ vinaia”. Les parts més importants del text estan formades pels “ sutres”, que són frases que s’atribueixen directament a Buda.



La doctrina

La doctrina budista consisteix en quatre nobles veritats, vuit camins rectes i el nirvana.

Les quatre nobles veritats
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles» :
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la misèria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referència a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí «dels vuit passos»:
• Coneixement recte de les quatre veritats.
• Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l'odi i la malícia.
• Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
• Acció recta, on s'inclou la vida moral.
• Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
• Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
• Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
• Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.

El nirvana

Nirvana és una paraula sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa "extinció", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobre tot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia.
Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i es causada per) el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.

Mandala

L'hinduisme

4.- Els llocs i les persones sagrades:

Un dels llocs ssagrats per els hinduistes és el Riu Ganges.

Una ciutat molt important en la religió hinduista és Pushkar, on trobem l'únic temple dedicat a Brahma.

Els bramans: Són els qui han consagrat la seva vida a les divinitats. Són de la primera casta, per tant, estan més a prop de l'Absolut, Brahman. Tenen manament de puresa i no poden tocar certs elements.

• Els sadhus o ioguis: Són acetes errants o persones santes de l'hinduisme que han renunciat a tot. Viuen allunyats de la caritat, del món, dedicats exclusivament a la meditació i mengen una sola vegada al dia. Per renunciar a tot i poder dedicar-se a la meditació utilitzen el ioga, que els permet a dominar el seu cos i l'esperit.
  

Els gurus: Són mestres del coneixement religiós. La seva tasca és donar a conèixer, hi ha iniciar nens i joves a l'hinduisme. Els gurus són molt importants en l'evolució de l'hinduisme com a transmissors orals. 

 

5. CULTES I RITUS.

   

L’hinduisme és una religió repleta de cerimònies i observances rituals. Té com base el sacrifici d'animals, que els seus adeptes fan, no amb el propòsit d'agradar als déus, sinó amb la creença d'arribar a, a través del sacrifici, poders sobrenaturals sobre aquest món i sobre totes les coses.

Per la relació que té aquesta religió amb tots els aspectes de la vida, fins als més insignificants, l’hinduisme en si és més una expressió social, que pròpiament una manifestació religiosa. Modela tota l'estructura social des dels actes més comuns de la vida diària fins a la literatura i l'art. L’hinduisme fuig de la teoria i és una religió popular, politeista, de la qual la majoria de les seves adeptes gens coneix, a no ser els seus rituals i els seus practiques.

Cultes i ritus més característics. 

Els temples: Hi ha molts temples hindús escampats per tot l'Índia i dedicats a divinitats diverses. Cada dia, a l'hora del crepuscle, els sacerdots hi celebren les cerimònies de les ofrenes.

Els cultes domèstics: A l'Índia, la religió es practica sobretot a casa. La majoria de les famílies hindús tenen un petit temple domèstic, que pot estar situat en una habitació o bé en algun racó de la casa. Aquest petit temple et consagren a l' oració i a fer ofrenes als déus. Cada dia, davant de la família, et parc o la marc hi encén una petita llàntia d' oli i fa l' ofrena de la llum i de l'encens als déus, representats per petites estàtues o per imatges.

Les ofrenes: Les ofrenes són la base de tots els ritus. Es fan ofrenes d'aigua, de foc, de llum, de flors, de fruits, d'encens; fins i tot es fan ofrenes de menjar, que després es reparteix entre tots els assistents. Aquestes ofrenes i els ritus que les acompanyen simbolitzen l' ofrena de la persona a la divinitat.

Les festes i els pelegrinatges: L' any hindú es mou amb et ritme de les festes i els pelegrinatges. Entre les més conegudes hi ha la festa de Divali, que commemora et retorn de Rama, l'heroi del Ramayana, al seu regne. És la festa de la llum. Totes les cases es guarneixen amb llànties d'oli. Se celebra et dia de cap d'any. També hi ha festes més locals, com ara la que se celebra al sud de l'Índia per commemorar et matrimoni de Xiva.

Doctrina:

En l’hinduisme, existeixen milers de déus, cada un amb les seves pròpies característiques. Els hindús elegeixen els déus que prefereixen adorar, i generalment creuen que totes les divinitats són aspectes diferents de la mateixa realitat suprema i immutable: el Brahman.

LA TRINITAT HINDÚ
Hi ha tres divinitats hindús relacionades amb la creació, la conservació i la destrucció del món. En l’hinduisme es considera que el cicle de la creació, la destrucció i la renovació és continu: no té principi ni fi. Les tres deïtats formen la trinitat de l’hinduisme o Trimurti, que significa “tres formes”. 

Brahma: és el déu creador que funda de nou l’univers cada cicle del món. Actualment, no és adorat de forma independent. Se’l representa amb quatre caps simbolitzant que va en totes les direccions.

 Vishnu: és el déu que conserva i protegeix l’univers. Se’l representa amb color blau i quatre braços que simbolitza que pot arribar als quatre racons del món. Visnú ha vingut al món dels homes amb diferents formes físiques anomenades avatars.

Shiva: és el deu destructor o llibertador. Personifica els cicles del naixement, la vida, la mort i el renaixement. Sol representar-se amb una figura impressionant de quatre braços, el cabell recollit, una lluna al cap i una serp enroscada al coll. La mà dreta superior sol sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dança de la alliberació i la recreació. Shiva té un tercer ull al front que simbolitza moltes coses.