LLOCS SAGRATS:
Pel budisme un lloc és considerat sagrat, quan té una relació directa amb Buda. Per aixó, un espai sagrat pot ser un arbre, una cova o qualsevol cosa que es pugui relacionar amb ell, per això entre altres coses, ha creat grans temples per resar o guardar reliquies . En el budisme els temples budistes s’anomenen pagofes o stupes.
Les stupes, són més baixes i es troben en països que tenen un tradició Mahayana. Les pagodes al contrari de les Stupes, són edificis més alts i són construïts a Xina, tot i que també al Japó.
PERSONES SAGRADES:
Poc després del seu sermó de benarès,moltes persones de tota mena i condició van seguir a Buda i van acceptar la seva doctrina. Van començar a predicar el camí i la doctrina santa. Les persones seguidores de la doctrina i el camí del buda es van dividir en dos grups ben diferent: laics i laiques, anomenats hostes, i els monjos i les monges, anomenats bhikkus.
Poc després del seu sermó de benarès,moltes persones de tota mena i condició van seguir a Buda i van acceptar la seva doctrina. Van començar a predicar el camí i la doctrina santa. Les persones seguidores de la doctrina i el camí del buda es van dividir en dos grups ben diferent: laics i laiques, anomenats hostes, i els monjos i les monges, anomenats bhikkus.
Els Llibres Sagrats
El budisme no ha tingut mai un llibre sagrat com l’Alcorà de l’islam o la Bíblia dels cristians, acceptat unànimament com el llibre sagrat per excel•lència per totes les seves persones creients.
Buda no va deixar res escrit i la seva doctrina es va transmetre oralment: duran els 500 anys que seguirem a la seva mort, els seus ensenyament, memoritzats, es transmetien oralment.
Les primeres escriptures budistes es van inscriure en fulles de palmera poc després de l’any 43dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada ( branca minortària del budisme). Se’ls va donar el nom de Tipitaka, “tes cistells”, perquè havien dividit els textos en tres categories diferents i s’havien desat en cistells.
També contenen el Theripatha, que són cançons de devoció de les primeres monges budistes. És la col•lecció de poesia sagrada, escrita per dones, més antiga del món. Entre les seves autores hi figura la tia i mare adoptiva de buda.
Quan la doctrina del Buda va posar-se per escrit, els textos es van dividir en “ dharma”, paraula equivalent a doctrina, i “ vinaia”. Les parts més importants del text estan formades pels “ sutres”, que són frases que s’atribueixen directament a Buda.
La doctrina
La doctrina budista consisteix en quatre nobles veritats, vuit camins rectes i el nirvana.
Les quatre nobles veritats
El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles» :
1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la misèria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2. La segona veritat fa referència a l' origen del sofriment, que és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig.
4. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí «dels vuit passos»:
• Coneixement recte de les quatre veritats.
• Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l'odi i la malícia.
• Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
• Acció recta, on s'inclou la vida moral.
• Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
• Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
• Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
• Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.
El nirvana
Nirvana és una paraula sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa "extinció", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobre tot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia.
Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i es causada per) el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.